En aquesta sessió del club el gènere cinematogràfic estava
escollit per endavant, es tractava de cine negre. Les pel·lícules presentades
eren:
- Kansas city (AM)
- Atraco perfecto
(TR)
- El crepúsculo de los dioses / El halcón maltés
(OD)
- Muerte entre las
flores (XG)
El film escollit va ser Muerte entre la flores, dirigit pels
germans Coen. Pel·lícula de l’any 1990 dins de les categories de cine negre,
drama i gàngsters.
Per a més detall consultar el següent enllaç:
Tot i l’enrabassat inici la pel·lícula va agradar. Menció
especial a l’escena del tiroteig: trepidant, fascinant, fins i tot hilarant!
En acabar la projecció cal destacar la discussió mantinguda
pels membres sobre el sentiment impulsor del protagonsita: amor o amistat.
La vetllada va ser totalment dominada pel poder de la pipa.
Llarga vida a la pipa!
El Tresorer
Sort de la Pipa de la Pau, que crea misteri, perquè de tan esquet el cinenegre ha estat un pim pam pum pipa, vist i no vist i misteri total pels allí no presents, per fí, però. un film que ningú havia vist.
ResponEliminaFins i tot jo també me'n faig creus de la capaçitat de síntesi. Si més no puc dir que he cronificat una sessió del CCC, no vull dir noms (TR), però alguns encara no ho han fet cap i fins i tot se n'han escaquejat activament!
ResponEliminaET
I do agree ET
ResponEliminack
Efectivament no vaig assistir però m'alegro del film escollit i vull fumar una pipada en honor a na Marcia Gay Harden (amb la sonoritat del nom ja intuïm un jardí ferésteg, obtús, sorrut, de rancio abolengo y flora divina y letal) que va aperixer fulguralment a l'estrellat hollywoodià amb aquets Coenià film, per 10 anys més tard guanyar l'oscar a la millor secundaria per interpretar a la dona del pintor POLLOCK al film homònim dirigit per Ed Harris que n'interpretava el malaguanyat pintor, i tres anys després d'eixa fita, tornar a rebre nominació, per un dels papers més perturbadors i alhora entranyables d'un dramón amb molt de negre i no només de genere negre sinó de negre visió de l'especie humana com a esser social, el Mystic River del mestre conservador Clint Eastwood. I na Marcia ens feu de peu a següent ACTE l'11è, on en pocs minuts clava una mare perduda al mig de la imposibilitat de poder controlar la propia maternitat, o sia, els/les fills/filles en plural o singular, una de les grans pors contemporaneas desde l'antiga grècia (no?)a INTO THE WILD.
ResponEliminaI abogo per remetrem a la bifurcació entre la motivació del protagònic, la lleialtat (per tant amistat) era el seu còdig d'honor i que el constitueix com a persona de facto, però l'amor és el que esquerda i fa flaquejar l'estavilitat atlètica del mateix és l'AMOUR potsre no FOU però AMOR LOVE(Gabriel Byrne, també esplèndid en un càsting on quí va reapareixer espectacularment, com cronifica El Tresorer en la seqüència mítica,i es va emportar els aplaudiments de bona part de la crítica fou el sempre creible Albert Finey!) Força CIne (Negre, Blau, Verd o Rosa....:: i per tant
FUE AMOR de Fito Pàez, perqu`recordem i/o seguim buscant aquelles pessigolles tan agradables: (videu-clip rodat a Amsterdam amb una noieta clavadeta a la Cinquena en Con COR dia ):
http://www.youtube.com/watch?v=Y6t6eHAZerE