Es fa estrany escriure una crònica després de tant de temps, però
com a president del Club Cinèfil Cruising (no oblidem el significat del nom i
la relació que té amb una pel·lícula que molts dels seus membres encara no han
vist i es resisteixen a veure) em veig obligat a reobrir una tradició
desgraciadament perduda: La crònica. Confessar que després d'un doble pastís de
formatge amb ous de xocolata i vals de lletra petita a mansalva també és més
fàcil treure el rovell de les articulacions dels dits i mecanografiar una
sessió de CCC inolbidable. La tarda començava animada amb una gran tormenta; i
ja hem après el significat metafòric d'aquest fenòmen meteorològic en el mòn
cinèfil: la catarsi... o el clímax; pràcticament innexistents a la pel·lícula
d'ahir. Així que els homenatgedors, excepte la 5ª en discòrida, arribaren una
mica molls per la pluja i amb tres entrades i sortides de la cuina per buscar
foc, apareixien amb els DOS pastissos de formatge. Remarco el DOS, perquè si
alguna incertesa ha remogut els estòmacs dels catalans aquests últims dies no
és el fitxatge o no de Neymar pel PSG, era la incògnita si el president del CCC
seria o no homenetjat pel seu, ja bastant llunyà, aniversari. Però els membres
del CCC no fallaren a la seva "obligació" i un servidor pogué alçar
els braços clamant victòria veient el SEGON pastís de formatge! Després
d'aquesta exhibició de fidelitat hom no pot fer més que escriure unes quantes
línies per honrar un fet tant altiu. Llarga vida al CCC! Fent honor al seu
títol, la mangui, va escombrar de la pista dues pel·lícules que queden
pendents: Cruising (que s'haurà de visionar el 14 de maig del 2018 per celebrar
el 6è aniversari del CCC) i Mr. Gaga (que s'haurà de visionar amb la Vice ja
que és la professional del sector de la dansa). Tot ben amenitzat amb la gran
West Side Story omplint de color la , també seu de Ràdio Rectoret, i posant
banda sonores inolbidables com Maria, America i tantes d'altres. 4 clàssics del
presi no van ser prou per tombar una, més que mereixadora d'un 6,8 de nota CCC,
Paterson (proposada per la vice). Peterson (com diria repetides vegades el
nostre presenter), la ciutat més densa dels EUA després de NYC, és a la vegada
el nom d'un protagonista que despertà sentiments contradictòris dins del Club.
Per a alguns hieràtic, per altres mono, Paterson viu dins d'un autobús o dins
d'una casa blanca i negre quan no és assegut davant la bonica cascada ofegada
per una densíssima ciutat. Parlariem d'un Paterson totalment inexpresiu si no
fos per la seva afició a escriure una poesia molt particular que, robant en el
seu imaginari: habita més enllà de les quatre dimensions o en una caixeta de
llumins de punta blava. Mencions especials a part es mereixen d'altres
protagonistes com: la no menys polèmica parella de Paterson, Laura; i Marvin,
un gos amb un protagonisme clau per la trama catàrtica de la peli. Peterson és
una pel·lícula minimalista que fa poesia dels petits detalls convertint la
rutina diària en una catarsi constant. Si hagués de posar una nota (enlloc del
3,5 que va desorbitar els ulls del presenter ahir), seria un 8. Res més, espero
que treieu el rovell de les vostres articulacions i comenteu el que és la
primera crònica de la generació 2.0 de les cròniques CCC. Llarga vida al CCC!
