Finalment un el CCC (Club Cinèfil
Cruising) -que deu el seu nom a la primera pel·lícula que es va visionar
(Cruising)- es va dignar a celebrar l'aniversari d'un dels membres honorífics,
altrament anomenada "mangui" dins dels cercles CCC, amb una
pel·lícula que venia oferint candidatura des de la primera sessió del Club;
estem parlant, ni més ni menys, que de la gran MOGAMBO. A pesar de la distorsió
sonora disculpada per la poca potència audible del projector i per la protecció
que ofereix ser la protagonista de la data del dia en què vas venir al món, la
pel·lícula no va deixar indiferent a ningú. Finalment un John Ford es va
dibuixar a la pantalla en una jornada cruisiana i els tambors i els crits de
masais a l'inici del film van seduïr a la homenetjada qui fent honor al seu nom
es va vestir amb el vestit de gala i a última hora va manguejar (o ruaixar) el
resultat amb un canvi de vot a lo més Marina Geli que s'ha vist mai en un CCC.
El moment de la nit no va coincidir amb el que un servidor considera que és el
millor de la pel·lícula, però no va estar malament. Després que en Jou fes
aparició vestit de serp, una poc espantada Ava s'abraonés sobre en Clark i un
cop passat l'ensurt aquesta decidís sortir al portxo a fumar; el
"làtigo" del caçador de bèsties africanes salvatges va desnucar a na
(et faig un homenatge presenter) Ava per acabar unint els seus llavis, encara
que no ho sapiguem però ens ho volem creure, per sempre; i és que per un
servidor el millor moment va agafar el públic del CCC massa aviat. Us diré una
cosa, només una sola escena la supera en tota la història cinèfila del món
mundial i és la dutxa de psicosis; després ve la dutxa de n'Ava Gadner a
MOGAMBO. "Eh! Quieto amigo!" li va dir ella quan ell es va aproximar
massa a la dutxa per atansar-li la tovallola. Després vindria una setmana
inolbidable per ella i amb un verí amb efectes retardats per ell, que per
desgràcia quan van fer efecte la **** de la Grace ja havia fet acte de
presència. Després no us explicaré com traça l'autèntica cacera n'Ava, però un
desplegament de diàlegs i triangles més aviat isosceles es succeeïxen fins a un
final feliç, on no sinó a l'Àfrica.
