Hisórias de FIladéfia (1949) o Pecadora Equivocada, en la seva estrena a la Argentina.
Clàssic de l'epoca daurada del Hollywood ancien.
Oscars al millor actor: Jimmy Stewart i guió adaptat d'una peça teatral d'exit.
Després d'afarrisada i no renyides votacions, i amb segón ple al quinze del CiForCruisen en plena post revetlla de Sant Joan o sia ple Sant Joan, després de socarrimar al microwave 4 tongades de crispetes, la Cinquena en Concòrdia tenir per privilegi de fidelitat copia en `paper del llistat del Dur Disc de Memoria dels Clàssics del Cinema, i jugar una estona llarga a qui a dirigit tal o qual pel.lícula, mentre els membres masculins de l'equip, enginyers en ambdos casos aconseguien passar d'mp3 a a cd normal i corrent, la banda onora de SHREK; per necessitats laborals i creativesde la nostra Pina Bausch particolier, i entre Plàcidos, Luchadores, Sonrisas y Lagrimas y altres perles de la Mola, el Clàssic The Philadelhia Story ens va reunir als 6 als sofàs.
Vam disfrutar de sofisticas, enginyosos, irònics i casutics diàlegs plens de mordaçitat i aparent lluita de sexes, per adonar-nos que tot i aparentment feminista, la masculinitat seguia regint en l'artistocràcia de la Costa Est de l'època.
Encantades i encantats vam quedar amb la gran comedien Katerien Hepburn, y la borratxera inteligent d'en Hitchcok Musse (l'Stewart), i l'elegàcia y el play-Boyeurisme de l'altre Hitchcock Muso (de la part més comico thriller festiva) Cary Grant, que aquí junt amb Holyday i La Fiera de Mi Niña ens regala una de les tres parelles romàntico caótiques amb la Hepburn més fascinatment divertides del clàssics holywoodians.
Amb un vestuari ric en imaginació i llibertat capliar (sombrers de les fèmines em referisc) i on la protagonista, passa de Deesa Grega a Deesa Egipcia a Deesa Japonesa per cassarse amb una pamela al més pur estil La Casa de la Pradera.
Encantats amb l'alegria i l'esperança amorosa que ens dóna la pel.lícula vam marxar, i a tots agradà, menys a al Sisè en Covocatória, Tresorer i enginyer d'es grup.
Visca la Comedia i Visca Valtr@s!
The Presenter R.R.
Sí senyor, la millor borratxera divertida de la història del meu cinema! Acostumat a veure un trascendental James Stewart sota les ordres de Hitchckock, va ser una agradable sorpresa...
ResponEliminaEn aquell moment, en James es mereixia la Hepburn... Però està clar, el balandro "amor eterno" elegant i fàcil de manejar és una petjada massa forta entre el caracartón de Cary Grant (que no fot res més que de florero) i la Hepburn...
Només em consola que la col.lega fotografa Ruth Hussey es queda amb en James que el venia perseguint des d'abans de començar la pel.lícula...
Està clar, a l'alta societat manen el homes i a la baixa les dones...
Era així llavors (a l'època daurada de hollywood) i segueix sent així ara.
CK
Segueix sent així, ara, CK - presi?!!
ResponEliminaAl CCC tenim el mando! (encara que potser només sigui gràcies a les trucades pòker o al fet de ser majoria ABSOLUTA si comptem la convidada)
Si el presi és en cary, la vice, la hepburn, la CD, la fotògrafa, qui seria l'stewart? S'admeten apostes! Jo em quedo amb el tiet!
Però tornant a la pel·lícula: la supera La fiera de mi niña (la filla de la MULAN 2), això no m'ho podeu negar, cinèfils!
T.R segueix mangant
O sigui que m'estàs dient Cara Kartoon!!??
ResponEliminaEn fi, ningú pot ser en James Stewart. No he vist ningú emborratxar-se amb tanta elegància i comicitat a la vegada com per engalanar una dona de l'alta aristocràcia...
El repte és difícil... Jo també accepto les apostes...