13è Acte (Pretty Persuasion)

Arriba un moment a la vida en què, de sobte, tot canvia. No estic parlant del dia en què t'asseventes que els reis són els pares, estic parlant del dia en què t'adones que ets un simple espectador dels esdeveniments que passen al teu voltant, t'adones que no vols passar lliscant per la vida sense aprofundir en el teu propi personatge i decideixes passar a l'acció; pujar a dalt de l'escenari. Aquest amics membres del CCC, és de l'únic tema important que parla "Pretty Persuasion".

Si no us en veu adonar només pot ser per dos motius: esteu lliscant suaument per la superfície de la vida i encara no us n'heu adonat o simplement ja fa tant temps que sou els protagonistes i directors de la vostra vida que la pel.lícula no us ha sorprès. Si pertanys al primer grup ja cal que comencis a espavilar.

Tenim trenta-i-tants i està molt bé anar de viatge, al cine, sortir de festa, a les barraques, a les manifestacions... Però com li diu en un moment de la pel.lícula el pare a la filla: "Mi nombre no es solo mi nombre, es una marca. Sabes en que piensa la gente cuando oye mi nombre?". En què pensa la gent quan sent el vostre nom? Qui sou? La imatge mental del que creieu que sou és un miratge en el desert. Sou les paraules que surten de la vostre boca, que segurament heu consumit fa poc en algun dels llocs que ara esmentava. Sou el que feu i no el que dieu que feu o el que heu fet, ni el que teniu intenció de fer o dieu que teniu intenció de fer. La única cosa que conta és l'acció, el moment, això és el que us defineix. Si per altra banda pertanyeu al segon grup... doncs què voleu que us digui, és un grup MAI MAI LAPIDARI (és a dir, NO lapidari). Si aquest és el vostre cas no us despisteu perquè si en algun moment us relaxeu i baixeu els braços la vostra orquestra deixarà de sonar i ràpidament lliscareu suaument per la superficie de la vida cap al pati de butaques un altre cop.

"El retrat de la societat que fa la pel.lícula..." Perdó? La societat és un putu invent!! No existeix cap denominador comú a part de la carcaça física que tots portem a sobre: cara, ulls, nas, boca, mugrons, sexe... El demés: el caràcter, la moral, la ètica, la família, la política, les religions, els paisos, les societats... És l'agrupació de diferents. És a dir, res! La generalització és la creació de l'individu passiu, la mort de l'individu, de cadascun de nosaltres. No és d'extranyar doncs, que l'individu esdevingui assassí de la societat.

Vau entrar a la sala confortable del CCC esperant veure una obra mestre escuplida i executada magistralment com "American Beauty". Mea culpa. Potser hagués estat més adequat citar "Happiness". Anyway, sóc el Presi, Coronel Kurtz, tinc el cap molt clar i criteri; i si us dic que és bona és que ho és. Jo no em carregaré mai una pel.lícula vostra (exceptuant el tros final de "Singing in the rain"), sinó no serieu membres del CCC. Però ja que heu obert la veda, prepareu-vos.

I per acabar, fer lliscar un glaçó per damunt de la pell nuArdent de la Kim Basinguer és molt eròtic sí. Però quants polvos vam veure a "Pretty Persuasion"? La setmana que ve o quan s'inauguri la nova seu amb el genere eròtic contarem els polvos de "9 semanas i media" o de la peli eròtica que vulgueu. Treient l'escena de la nevera, tot lo demés són polvos estereotipats i explicits (evidentement que si veiéssim penetracions ja parlariem de porno). I posats a triar prefereixo a la Selma Blair amb una copa de vi de més, les mitges blanques per sota del genoll i la faldilla de colegiala i llegint la carta de "Porqué merezco ser castigada" que la Kim Basinger darrera les cortines i el caracartón del Mickey Rourke amb el mig somriure estúpid com si qualsevol pogués ser James Dean. "You can leave your head on" però és més eròtic que et deixis les mitges de colegiala "on".

Una última cosa, penso tornar-la a proposar: en el gènere eròtic, en el gènere judicis, en el gènere psicòpates, en tots els gèneres que pugui... És el nou Mogambo, amb la petita diferència que ja ha estat projectada, però després de la desorientació dels visionadors, mereix una revisió i una PROFUNDA reflexió, de perquè el President diu que és una GRAN pel.lícula. Això només és una primera mostra dels MEUS arguments, si-us-plau, si voleu replicar, aprofundiu en el vostre interior, en el vostre personatge no llisqueu sobre tòpics, m'AVORREIX.

PD: Ah, per cert, l'escena més eròtica de la pel.lícula és quan el jueu i la psicòpata els castiguen al despatx del director. Després de la bronca, davant del director, fan les paus. De cop i volta el noi jueu li oferix una galeta. Ella n'agafa un trosset petit, se'n menja la meitat i li posa l'altra meitat a la boca del jueu bocabadat, talment com si li haguéssin donat una hòsita. Després, sense deixar de mirar-se als ulls, es llepa els dits un per un, lentament, després mira al director i s'aixeca amb el dit gros a la boca fent pipa, com si fos una nena petita que ha sigut "mala, pícara, traviesa, sucia y categoricamente desconsiderada" i se'n va...

C.K.