La sessió del CCC del diumenge 23 de setembre
va ser estranya….
En primer lloc, la seu proposada per passar la
pel.lícula es va canviar quasibé a l’últim moment: vem saltar del Bosch i
Cardellach al Rector Centena en qüestió d’hores; en segon lloc, l’assistència
tampoc estava molt definida: finalment vam ser quatre gatets, i mai més ben
dit!!; i per últim, les condicions de sel.lecció de les diferents propostes
tampoc estaven del tot clares: havia de ser una pel.lícula rodada íntegrament
en català? podia passar una pel.lícula produïda i dirigida a Catalunya?....
El cas és que els quatre gatets van presentar
quatre propostes (una desdoblada):
Presi: “Amic/amat”
Vicepresi: “EVA”
Cinquena en Concòrdia: no presentat
Mangui: “Actrius” (de part del Presentador no present
en cos però si en ànima!!!) i “Ficció”.
Les votacions van donar com a guanyadora
“EVA”! (El Prsei no ho veia clar…)
Els comentaris posteriors sobre la pel.lícula
van ser poc clars (com tot en la sessió) i escuets…del tipus “a mi m’ha
agradat..”, “a mi també…”….buffff
Opinió personal de la vicepresi: em sembla un
pel.lícula molt ben feta: escenaris estèticament molt bonics i uns efectes
especials que tenen la gràcia de ser de tipus artesanal i una mica retro, cosa
que li dóna a la pel.lícula un aire càlid i divertit que contrasta amb el fred
gèlid del lloc. Molt ben interpretada (personalment destaco al Lluís Homar fent
de robot! olé!!). Personalment crec que la pel.lícula ve a plantejar: és
possible controlar les emocions encara que vinguin d’una màquina feta per
l’home???
Mireu-vos aquesta pàgina: http://www.evalapelicula.com/. Hi ha
un apartat on es pot fet un “emotest”...ja m’ho explicareu!!!
La vicepresi!
La primera vegada que vaig veure Eva vas ser dins un tren (Irun-Barcelona, amb pantalla petita) i em va agradar molt, tot i que segurament em vaig "perdre" els paisatges (que requereixen pantalla gran) i les mirades i emocions expressades pels personatges, amb més detall. La segona volta ja saps el què passa, tot i que jo acostumo a tenir llacunes importants pel que fa al cinema, però em va agradar (que estigués doblada, no, ni el doblatge, perdia...respecte la versió castellà I AIXÒ NO POT SER!).
ResponEliminaÉs possible aglutinar a través de la IA (Intel.ligència Artificial)els components del caràcter d'un androide i augmentar-ho o disminuir-ho segons ens sembli? Per exemple l'orgull, la perspicàcia, la por, el dolor...?
És possible que les màquines acabin dominant els éssers humans? (en tots els sentits, fins hi tot en el de pertinença)?
És possible que un androide pugui tenir emocions?
En tot cas nosaltres som humans, i CCC's us demano que us pujeu la EMO a 10! ;)
P.D.: Em quedo amb l'Homar (EMO a 8) perquè m'abraci quan estic sola o em faci riure:
hehehehehe ehehe hehehe heheh
C.D.
Excepte CK que la EMO ja la té molt alta ;)hehhe heheh heheh
EliminaA/A
ResponElimina"Amic/Amat
amic i amant
davant les adversitats
fem equilibris innats
a l'atzar
a la par
sense un rumb fix
però decidit
o amb cert sentit
de saber, adquirit.
Fixo la ment:
una imatge
un somriure
que em fa reviure
el fet de ser lliure
i penso.
somric.
visc."
Scarface
EMO10
A/A EMO,
ResponEliminaM'emo-ciono
com un emoticono
però com ja és sabut
sóc molt tossut
i A/Amats
quan foreu tots anats
vaig sortir de l'anonimat
i de la falsedat
d'una pel.lícula tramposa
volàtil i escumosa
per caure en l'absenta
d'una empenta
dins de l'univers d'un testament
mireu-la, feu un pensament
i l'estètica de la forma
no us domini com la norma
A/A hauria d'haver estat
la pel.lícula escollida pel jurat.
Amics/Amats
Amigues/Amades
Mai son proutes les mamades
siguin rebudes
o donades.
El putu:
"Només hi ha dues coses que m'agradin:
llegir i follar. I llegir no ensenya res..."
El testament:
"Tant amava l'amant que creia tot el que ell deia, tant amava el seu amant... Viure des de la raó o viure des de l'impuls dels sentiments? Jo no ho tinc clar, i tu?
A mi, el travelling inicial cap als paisatges nevats on habita Eva em van encantar... semblava que tornéssim From Russia with love i que al girar la cantonada ens sortiria l'encartronat de Sir Connery de darrera d'una soca, però no em va decebre quan vam veure que dins el Saab s'hi amagava el bo d'en Brühl disposat a acabar allò que havia deixat a mitges i que ara sí, acabaria creant un robot com cal per aquells a qui se'ls ha passat l'arròs però no han perdut l'esperança de canviar bolquers...
ResponEliminaTampoc em va desmotivar el fet que les escenes més suggerents es limitessin a mirades escairades amb un minso petó als llavis, perquè el tema era profund i la idea que les m/paternitats són variades i que els sentiments ens humanitzen, m'agrada (com en Daniel, ja ho sabeu, que em perd, perquè sóc manguera). El presi rebufava, però és que ell no creu que crear és engendrar? No és més teu, el resultat d'una creació intel·lectual-sentimentyal, per descontrolat que et surti o autònom que esdevingui l'artefacte, que el fruit d'un polvet, per sentit, desitjat o buscat que sigui? Ho diuen els gens, d'acord, però qui ens pot assegurar que les obres no tenen adn, que no permeten resseguir la línia geneològica dels seus ancestres, de les seves afinitats, dels seus referents emocionals?