dilluns, 14 de maig del 2012

1er Acte (Bateig)


El passat dissabte 11 de maig a les 19.30h va quedar ignaugurat el C.C.C.S.. Després d'unes hores prèvies intenses a ritme de ratlles blanques via watsapp desgraciadament una de les primeres convidades d'honor va declinar la invitació. Els tres primers assistens a la primera projecció ho van lamentar, especialment el president del club, que des d'aquí reitera les seves disculpes i torna a insistir en convidar a la quarta en discòrdia a la pròxima sessió. T'hi esperem! 
Així doncs, el ja caducat Club Cinèfil Rector Centena, s'iniciava amb només 3 assistens: Secretari, Vice-presidenta i President. Al ser la primera sessió tot resultava nou, però era ben sabut per tots aquells que havien estat convidats que la pel.lícula a projectar seria una a escollir entre 5 proposades pel President i fundador del Club. Les pel.lícules proposades van ser:
- Mogambo (1953)
- Apocalypse Now (redux)* (1979)
- A la caza (1980)
- Eyes wide shut (1999)
- Soñadores (2003)
*Com que el Secretari va al·legar un compromís i la necessitat de marxar a les 21.30h el Club va decidir descartar l'opció d'Apocalypse Now (redux) degut a la seva durada. A canvi va proposar dues alternatives:
- Testigo de cargo (1957)
- Dias de vino y rosas (1962)
La decisió no va ser fàcil i el fet determinant que la pel.lícula escollida rebatejaria el nom del Club encara ho complicava més. La cosa estava renyida. El President fundador les havia vist totes i es mostrava indiferent. Mentres que el secretari no havia vist Mogambo i la Vice-presidenta no havia vist A la caza. El secretari, però, preferia també A la caza. La cosa estava entre Club Cinèfil Mogambo o Club Cinèfil a la caza... La balança es va decantar tot i que el nom del Club quedava batejat per sempre amb un nom horrorós... A la caza... Però només començar la pel.lícula la càmara va començar a llegir unes lletres blanques, majúscules, sobre un fons negre, que ocupaven tota la pantalla, com si d'un traveling es tractés...

C-R-U-I-S-I-N-G... 
El Club estava batejat!

Els fotogrames van anar passant i els espectadors es van anar convertint en investigadors i detectius per resoldre un thriller molt ambigu... Al final de la pel.lícula va començar la discusió, vam rebovinar, vam pausar fotogrames, tornar a escoltar diàlegs, vam debatre... Però la decisió va ser unànime... l'Al Pacino és un poli-infiltrat-gay-hetero-i sí, ...assassí!!!

El vi no estava entre les opcions i el gintònic va ser rebutjat per cervesa però les copes hi eren presents... Darrera una cortina de fum se sentia una veu ronca que repetia: "Qué grande es el cine!" Així són les coses, una pel.lícula que en el seu moment va ser nominada a pitjor director, pitjor guió i pitjor pel.lícula de l'any bateja el Club... No hi estem d'acord. 

Coronel Kurtz
President Fundador del CCCS


5 comentaris:

  1. Inaugurat el cicle cinèfil, només vull recordar que la meva proposta pel proper cap de setmana és, com no podia ser d'altre manera, un musical: "Víctor o Victoria" de Blake Edwards. Espero que la tingueu una mica en compte!!
    Llarga vida al club cinèfil "Cruising"!!!
    La vicepresidenta

    ResponElimina
  2. M'estreno: sóc la quarta en discòrdia, i m'agrada el nom, m'agradaria més el quinto en discòrdia, en rememorant un dels meus autors de capçalera Roberston Davies, un canadenc de principis de segle XX que va fer obres de teatre i conegut per les seves trilogies (Depford, Cornish, etc.). Víctor o Victòria, gran pel.lícula, l'altre dia vaig re-visionar Tootsie. De les proposades anteriorment, la única que no em va agradar és Soñadores (per mi un fiasco de peli, permeteu-me la meva humil opinió de cinèfila d'elit, la resta impressionants Mogambo, Dias de vino y rosas, d'aquelles que perduren en el temps, Apocalipse Now la vaig veure fa poc, i amb els temps que corren proposo postposar-la. To plegat una bona tria, llàstima que em perdés Cruising, que dóna nom al bloc re-inaugurat, no vista però amb ganes. Espero no decepcionar-vos! Abajuuuuu!!!! ;)

    ResponElimina
  3. Doncs permet-me discrepar... Soñadores, a mi, igual que a tu, el primer cop em va deixar mut, descol.locat, sense saber per on anaven els tiros (snif)... Per això vaig pensar... L'has de revisionar... i així ho vaig fer... una vegada i una altra... i cada vegada m'agrada més... Moments cinèfils per a la posteritat: una dona falsament encadenada, el moment de l'encenedor, uns cabells que es cremen, l'ecena de la cuina!! Un homenatge a la venus de milo... tot enmig de jocs cinèfils: pel.lícula o penyora... fantàstica!! Mereix una segona oportunitat i una tercera, quarta i cinquena en discòrdia!! La re-visionarem i l'analitzarem entre copes de vino i rosas i discutirem sinó o sisí... "que grande es el cine"!!

    Petons.

    PD: És un Bertolucci...

    Coronel Kurtz

    ResponElimina
  4. Revisant el Primer Acte, i vist així encara li confereix un to més sexual que a 1ªcrònica, com fins ara jo mi referia i que és més Pedrolo i Mecanoscrit del Segon Origen o un article del Caso. Per alguna cosa el President és el resident President i l'Acte és potser no sexual però si teatral, o potser tampoc teatral perì si real, improvitzat i depenent totalment de l'esdevenir de la propia giornatta particolare (per cert pel.lícula a revisar que jo presneto per demà 13è ACTE, pk va d'estiu, va d'Italia, hi surt na Sofia i el gran Marcello i....), de les anades i vingudes, dels presnet y/o absentes begudes o per veure. Realment els crèdits de CRUISING són de lo millor i com a ACTE de bateig va ser absolutament SCORPIO RISING (pel.lícula que visionarem el dia que em toqui escollir a mi, o sia pels volts de la Castañada). El cas que m'ha fascinat recordar el bateig i com deguda a la bona conversa i revisió, el què semblava un thriller clàssic i tancat, potser si clàssic per estructura, però l'ambient retratat, previ a la presencia connscient a occident i al mon en general del SIDA, aquesta pel-lícula s'anticiapa a la creació d'un cosmologia molt localitzada del Sodoma-Gomorra de l'epidèmia clau de finals del segle XX i principis del XXI i veurem fins quan. I la gran pregunta aleshores és PER QUÈ? com aquest ambient sens presenta com tan sòrdid (tot i que no negaré part del seu erotisme per alguns com servidor, erotisme en part flajelador i autodestructiu lògicament) i no d'una altra forma com potser Scorpio Rising ens mostrarà? Sens més llenço la pregunta i ja, en parlem al Octubre-Novembre! Petons amb Profilactic més Amies!
    the P.rrp

    ResponElimina