Les hores prèvies a la segona projecció del C.C.C.S., com sempre, van ser intenses. Suspens del bo. El secretari tenia un torneig ineludible el diumenge i per unanimitat s'havia decidit que la segona projecció es faria dissabte. Suposadament els tres primers assistens a la primera projecció del Club havien de conformar el nucli de la segona convocatòria però el misteri planava sobre l'assistència del secretari... Mentrestant la resta de convocats anaven caient com mosques... Només quedaven dos membres i el Club començava el seu declivi... Les hores van anar passant i l'abscència del secretari va esdevenir un fet. Des d'aquí esperem que com a mínim estigui viu i guanyi la competició de petanca en qüestió... Quan tot estava perdut, quan tot semblava evocat al fracàs.... Llavors, sobtadament, un focus de llum va il.luminar el mig de l'escenari i va fer acta de presència la cinquena en discòrida! Un Club de dos membres no és un Club! Tornàvem a ser tres i l'aportació de la Consellera va ser excel.lent! Un fitxatge galàctic! Victòria!
Les 5 películes proposades originalment eren:
- La última película (proposada pel secretari)
- Víctor o Victoria (proposada per la presidenta)
- Dias de vino y rosas (proposta provinent de la primera convocatoria)
- Mogambo (proposta provinent de la primera convocatoria)
- Un tramvia llamado deseo (proposada pel president)
Com que el secretari no va fer acta de presència la seva pel.lícula va ser automàticament descartada. I segurament, com el seu nom indica, serà la última pel.lícula que es projecti en el Club. A no sé que un gir inesperat en el guió d'aquesta història ho canviï. Automàticament i, arran dels comentaris exposats al post anterior, el president va recomenar substituir-la per una obligada revisió:
- Soñadores
Els ànims a la sala no estaven preparats per emocions fortes, denses i intenses. Els drames i dramons no eren opcions i després d'un petit debat, que constantment se n'anava per les branques, la pel.lícula escollida va ser:
- Víctor o Victoria
Musical a mode de comèdia d'enredos, optimista, homosexual i transformista que va fer les delícies del públic. Sembla que la homosexualitat, el canvi d'assera, l'ambigüetat i les sortides d'armari comencen a ser un segell de Club que no fan més que reafirmar el seu nom... Tot i les reticencies inicials (especialment del president) al final, el veredicte era unànim: l'elecció del a pel.lícula havia sigut un encert, un èxit, una Victòria! Tantmateix els els membres del Club van deixar anar una crítica i van determinar que Julie Andrews té més sex appeal com a Víctor que com a Victoria... L'elecció de la pel.lícula va ser un encert, un èxit... però potser haviem d'exclamar "Víctor!" enlloc de "Victòria"...?
"Victor o Victoria", tant fa, la veu ronca tornava a sentir-se de fons "Que grande es el cine!"
Coronel Kurtz
Excel.lent Coronel Kurtz! la cinquena en discòrdia, autoproclamada Consellera, amb el vist-i-plau del President i Vicepresidenta, farà suculentes aportacions cinematogràfiques com a entesa del 7è art des de petita. La vetllada d'ahir va ser una Victòria i va ser una sobredosi de bon humor i d'una veu que encara ressona als nostres cors: Víctor! Gràcies a vosaltres, l'au fènix ha ressorgit d'entre les cendres, i la breu pedregada fa que estigui contenta: plou però el cel està il.luminat. Que continuï la festa del Cine!
ResponEliminaCinquena en discòrdia