17è
Acte (El espíritu de la colmena)
Què
voleu que us digui? Tots esteu esperant unes paraules lapidàries del vostre
president, com si estiguéssiu esperant el discurs de Nadal asseguts al voltant
de la ràdio... Doncs la veritat, aneu-vos-ho treient del cap. Puc defensar o
defenestar el que va passar ahir al CCC, i a més a més, fer-ho amb els mateixos
arguments a favor que en contra. No aprofundiré en cap dels personatges estereotipats
allí presents perquè no sóc ningú per copsar la profunditat de ningú més enllà
de la profunditat de la meva imaginació i encara que la persona en qüestió faci
brollar paraules de la seva boca com si a través d'ella o d'elles poguéssim
accedir-hi, ni tant sols ell/a mateix/a sap ben bé perquè les està dient
emportat per l'esponteneitat de l'escena. Paraules que mutaran en el seu
interior més profund per reflexions que fará al cap d'unes hores, les sobres de
les quals s'endurà el vent...
Senyores
i senyors, members i membres del CCC, "El espiritu de la colmena" és
un truñu de dimensions espectaculars. Una pel.lícula anacrònica. Interessant
des d'un punt de vista pedagògic, històric. Cinema fet amb pocs mitjans... Un
bon aprenentatge per a amateurs. Digne d'estudi. Adient com a exercisi.
Però
l'ordre dels factors no altera el producte com si ho fa l'ordre dels
esdeveniments que altera el resultat de l'exercisi d'ahir. L'exercisi número 1:
posar una càmara en una sessió CCC.
Tot
va començar bé, tothom va ser filmat en la seva primera aparició a la seu
principal i cadascú va tenir la seva pròpia entrada triumfal. A partir d'aquí,
només el Presentador va donar suport a l'exercisi des de darrera l'objectiu.
Gràcies R! Des de l'altre banda tots/es hi vam col.laborar.
Sembla
que l'efecte transformador de la càmara ens va afectar a tots fins el punt que
les escenes més importants de la sessió només quedaran grabades a la nostra
memòria.
Cruiser
al millor actor: Presentador
Cruiser
a la millor actriu: Mangui.
Cruiser
a la millor secundària: Convidada de Pedra i Ventura Pons.
Cruiser
al millor guió: CD.
Cruiser
a la millor pel.lícula: Vice.
Cruiser
del públic: Alma Mater.
Cruiser
al pitjor càmara: Me.
L'esperit
del rusc no sé què és, però segurament sense totes i cadascuna de les abelles
que el construeixen no hi hauria rusc i sense rusc, no hi ha esperit. Així que
està a les vostres mans l'esperit, el futur i la "llarga vida del CCC".
Voleu
normes? Doncs no n'hi ha. "Caminante no hay camino, el camí es fa pas a
pas." Es pot venir amb convidats de pedra? Es pot venir proposar una peli
i si no surt marxar? Es pot revocar una pel.lícula guanyadora per la seva
durada? Es pot modificar el vot? Es pot renunciar a veure una pel.lícula que no
et ve de gust, mandra o por? Es pot declarar una sessió deserta i parlar? Es
pot canviar de seu en el mateix moment i decidir anar al Bosqui? O decidir anar
al cine de veritat tots els membres? Podriem haver anat tots a ajudar el nostre
Presentador i evolucionar cap a l'objectiu final? Es pot escoltar un partit de
futbol per la radio i passar del cine? Es pot anar a un bar i mirar tots de peu
un partit de futbol? És obligatòria l'assistència? La permanència en una
sessió? Ens podem aixecar a mitja pel.lícula i marxar? Podem aixecar-nos a
mitja pel.lícula i anar a pixar o a tocar-nos 40 vegades? Es pot parlar enmig
d'una pel.lícula? S'ha de veure en versió original? Si es en versió original,
ha d'estar subtitulada?
Les
respostes poden ser afirmatives o negatives, això només depen de cadascú, però
en el fons, tant fa. Només tingueu en compte una cosa, si voleu llarga vida al
CCC, seguiu així. Però que hi hagi algú
filmant SI-US-PLAU!!!
CRUISER
A LA MILLOR SESSIÓ: 17ena sessió.
Quan tenia poc més d'un any, i vivia aïllada de la societat, en una casa de pagès, sense llum ni aigua, jugava sola amb una muntanya de sorra que hi havia en un camí...vaig trobar un objecte que aleshores no sabia què era i el vaig agafar: justament un rusc d'on hi van sortir moltes abelles que em van picar. I vaig tornar a casa amb el rusc i les abelles que m'envoltaven...només m'havien picat a les mans, inflades. Vaig deixar caure el rusc a terra i plorava. Jo vaig agafar aquest niu i vaig vulnerar la seva intimitat...
ResponElimina"L'esperit del rusc no sé què és, però segurament sense totes i cadascuna de les abelles que el construeixen no hi hauria rusc i sense rusc, no hi ha esperit. Així que està a les vostres mans l'esperit, el futur i la "llarga vida del CCC"."
Dic que les meves mans, porten la memòria del rusc, i que les meves mans estan disposades a donar vida a l'esperit del CCC. Perquè la genial idea de trobar-nos, manifestar-nos, emocionar-nos, batalletes i demés, adormir-nos (CK tu vas dormir a la colmena!), o anar al roca tantes vegades com un necessiti és totalment lícit. No vull perdre aquesta oportunitat, que ens allunya dels moments foscos (els meus) i ens alegra el retrobament.
El espíritu de la colmena és una gran pel.lícula, de ritme lent, amb grans interpretacions, amb reminiscències cinematogràfiques de culte, on passa en uns paisatges manxecs i una casa solitària, amb personatges sols. La infància queda vulnerada per les imaginacions de dues germanes, que es munten la seva pel.lícula i viuen en la seva bombolla.
Més enllà de ruscs, abelles i mans, vull felicitar al CK per aquesta 17a acta, i espero i desitjo que en siguin moltes més, perquè aquí hi ha un potencial enorme!
CD en Concòrdia
Boquitas Pintas de Rojo Carmesí (un folletín), segona novel.la de Manuel Puig, adaptada al cinema el 1974 per l'argentí Leopoldo Torres Nilson, rodada en y amb argentines/tins; guanyadora del Premi Especial del Jurat i concha de plata al millor guió al festival de San Sebastián d'aquell 1974 (nonats nosaltres) i just un any més tard que la magnífica guanyadora de la conca d'or l'any anterior, opera prima i obra mestra de Víctor Erice.
ResponEliminaI heus aquí que aquella giornatta particolare, els fils a ser presentats a votació club_pal havien d'haver estat guanyadors d'algun premi en alguna de la 60a d'edicions del Festival de Donosti, i la guanyadora fóu Una Mujer Bajo la Influécia de Cassavets, guanyadora de la Concha a la millor actriu (Gena Rowlands) el 1975.
que va ser descartada degut als seus 200 i picu minuts de duració, en el desempat entre les que quedaren en segona posició, l'opera prima d'Erice i descobriment perenne de les fantàstiques Anna Torrent i Isabel Telleria, i el film argentí que adapta el gran èxit editorial de la segona novel·la de Manuel Puig, es va crear excatament el què el Persistent President ha descrit més amunt. En fí, es van crera dues seus simultànies del Cine Crusing, ja que na karme Màlaga et moi haviem de preparar el nostre PLAY-Poupurri-Puig-BACK, pel dijous de la setmana següent en el bar de l'ESTRUCH de Sabadell, i sincerament, la solidaritat va brillar per la seva absència, aixì com l'interès per la nostra proposta d'acostament al món de Puig, però en fí, la vida és ici et així, i els interesos múltiples pocs cops coincideixen. És bo que es vegés un film capital i excel.lent com el d'Erice, i éstrist que per la duració es descartés el gran melodrama de John Cassavetes, com a club cinèfil de pro, és una cosa veritablemt terrible descartar mirar una pel·lícula per això, i més simplement degut a que després i hagi un partit del Barça 8tot i que sigui contra el madrid). però és igual "es així es així, venim del nord, venim del sur" i el cine crusing és una experiència mutant. No penso que l'experiència discursiva i discutidora fos ni interessant ni divertida, però sí que teatral i dramatico-exagerada sobreactuada (per part de mi sobretot) cosa de la que m'arrepenteixo, però la feina és la feina, i el desinterès cap a Puig i/o el projecte que en aquells moments desenvolupàvem, em va ferir una mica, miqueta, micona. Però que seria la vida sense els seus esborancs no?. En Fí Salut a Tots i A Reveure si Déu (i naltrus) vol(em)!
ResponElimina